Què passa amb els polítics?
Josep Maria Espinàs, 15 d’octubre
Alguna cosa està passant amb els líders polítics dels països democràtics.
Deixo de banda els estats sotmesos a dictadures, alguns dels quals estan a les mans de militars -a vegades autoproclamats generals, salvadors de la pàtria, etcètera- i en altres ocasions manen per herència familiar des de fa generacions, sense que hi faltin les venjances.
Parlo dels països regits per un sistema democràtic. Amb eleccions periòdiques. No sóc expert en política, i menys en política internacional, i potser per això no em puc explicar què està passant amb alguns dels seus presidents. Sembla que hi hagi una crisi. Amb els corresponents matisos, el que em sorprèn passa a França, a la Gran Bretanya, a Alemanya, a Itàlia, a Espanya, potser també a Catalunya.
Els líders sembla que estan perdent confiança, prestigi, seguretat, crèdit davant els seus governats. Passa una cosa semblant als Estats Units amb Obama. És com si l’adhesió als governants hagués de durar poc temps.
Naturalment que els caps de govern cometen errors, o han de carregar amb l’error que ha pogut cometre un dels seus. Però de tota manera em penso que aquestes figures d’avui tenen més fragilitat que els seus equivalents d’altres temps. Recordo un temps en què els dirigents polítics d’un país rebien moltes crítiques però tot i això no donaven la sensació d’inestabilitat, cosa que avui és bastant corrent. Potser és que ara hi ha molts més problemes que abans.
Angela Merkel, que semblava tenir una posició molt segura, trontolla. Berlusconi s’ha convertit en el blanc de totes les burles. El respecte per Sarkozy no ha durat gaire. És cert que les seves propostes contra els gitanos són considerades una relliscada inacceptable. Alguns diuen que fa una política que ja no és de fiar. Ja no es tracta d’una justa crítica. Un capellà és capaç de dir que resava perquè Sarkozy tingués una crisi cardíaca.
Rodríguez Zapatero també s’ha debilitat en poc temps. No m’imagino que Rajoy es convertís en una figura política estable.
Molts líders no han aconseguit que els duri gaire una bona imatge. Jo no sóc capaç de dictaminar què els espatlla. Cada un deu haver comès algun error, però sembla que comparteixen la impossibilitat de consolidar-se. Potser hi ha massa problemes, i difícils. Potser el teatre polític té actors més maquillats que consistents.
